Un informe de l'UAB i la Universitat d'Oxford analitzen el fenomen polític de Plataforma per Catalunya i la seva base electoral

Aquest dilluns, el líder de la formació Plataforma per Catalunya (PxC) presentava a bombo i plateret el fitxatge de Josep Real. La propaganda, dins el màrqueting polític, estaria justificada per la seva condició de líder sindical, secretari d'organització del Metall a UGT, i d'exregidor socialista a Sant Salvador de Guardiola. Aquesta incorporació podria ser una prova de l'origen de la força electoral, de moment minsa, d'aquest partit.

Si fem cas a les declaracions del líder de PxC, Josep Anglada, la seva formació té èxit perquè parla d'allò que ningú no parla: la immigració. Un filó electoral basat en l'experiència de Jean-Marie Le Pen a França i el seu Front Nacional: tocar la fibra sensible en una qüestió socialment espinosa com és la immigració, que va reportar-li un bon grapat de vots dels graners de l'esquerra proletària. La similitud amb l'organització de Le Pen, salvant les distàncies, no és tant absurda amb Plataforma per Catalunya.

La formació d'Anglada va captar del PSC i de l'abstenció la majoria dels seus votants en les eleccions municipals de 2003 i 2007. És a dir, vots tradicionalment d'esquerres que veien perillar les cotes de benestar i assistència social per una immigració massiva de costums diferents. A aquesta conclusió ha arribat un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat d'Oxford titulat "The emergence of right-wing radicalism at the local level in spain: the catalan case", publicat a la revista "International Journal of Iberian Studies" i firmat per Sergi Pardos-Prado i Joaquim M. Molins.

Segons aquest informe, el salt de quatre a disset regidors als darrers comicis municipals no s'alimenta pas de votants de CiU, ERC, ICV i PP, ni tampoc de joves que s'incorporen al cens electoral, sinó de votants del PSC i de l'abstenció. Al capdavall, res de nou, en la historiografia política habitual: el vot radical acostuma a procedir "dels espais de l'esquerra tradicional, o bé amb un alt nivell de desafecció política".

Segons l'estudi, la "classe treballadora particularment amenaçada per la immigració" és votant de grans partits d'esquerra consolidats i majoritaris. Per aquest motiu ICV, enemic polític de PxC, no ha de tenir por de patir fugides cap el partit d'Anglada, en haber mutat el seu discurs cap a posicions més ecologistes i "gauche divine".

Sense cobertura mediàtica

L'estudi també destaca que la cobertura mediàtica de PxC "pràcticament no existeix" ni a nivell nacional ni estatal, únicament en els mitjans locals. Malgrat tot, recorden que el discurs transcorre per altres vies allunyades dels mass media, més difícils de descobrir i de contrarrestar.

L'entorn també determina

L'informe també estudia les característiques socioeconòmiques dels nou municipis on el partit va obtenir representació. La conclusió és clara: a més mà d'obra estrangera, més possibilitat de rèdit electoral. Llevat de la representació de Sant Martí de Riucorb, la resta de municipis -Manlleu, Vic, Roda de Ter, Manresa, Cervera, Tàrrega, el Vendrell i Olot- tenen un mínim comú denominador: un sector industrial en recessió en benefici del sector serveis i en especial de la construcció i carni, sectors que atrauen molts treballadors estrangers.

On arribarà?

Un dels llibres imprescindibles per entendre el fenomen recent de PxC, "Vic de l'opulència a la crisi", del periodista vigatà Miquel Macià (Nel·la Edicions), explica breument l'auge de la formació a la capital d'Osona, trencant el tòpic que PxC amb prou feines aguantaria un regidor perquè el primer escó al consistori de Vic era producte d'un vot de càstig.

Una realitat aritmètica, l'augment de 1 a 4 regidors, que es contraposa a la principal debilitat que detecta l'estudi: aconseguir la fidelització dels votants. Segons l'informe els votants que arrossega són nous sense cimentar el vot assolit en d'altres comicis. Una situació que l'estudi culpa a les dinàmiques habituals dels partits "joves i nous", i augura que si no aconsegueix fidelitzar una mínima base electoral, el fenomen de PxC es convertirà en un "bluf". La seva evolució en les eleccions autonòmiques de 2010 i en les municipals de 2011 permetrà determinar si es tracta d'un partit de llarg recorregut o bé és un fenomen per oblidar.

http://www.naciodigital.com/noticia/18064/treu/vots/anglada

Está claro que, como el título está en catalán (no es es idioma del foro), nadie va a contestar.

¡Que lástima!.

Un saludo.

Creo que no se ha dado cuenta.

No hay de que globsharp.